Daniel
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /də.niˈɛɫ/, occidental /da.niˈɛɫ/
- Rimes: -ɛl
- Etimologia: De l'hebreu דניּאל (Dāniyyêl), procedent de la unió del terme hebreu משפט (dan, «llei, jutge, justícia») [1] i de la paraula semítica אֵל, (El’, «déu»).[2] , és a dir, es pot interpretar de dues maneres: «Déu és el meu jutge» o com a «Justícia de Déu».
Nom propi[modifica]
Daniel m.
- Prenom masculí
- Teònim o nom diví.
- Segons la càbala, emanació de Déu, la seva justícia.
- Nom d'un profeta israelita.
- Nom de diversos sants, commemorats per l'església cristiana 3 de gener, 6 de febrer, 10 de juliol, 10 d'octubre, 13 d'octubre i 11 de desembre.[3]
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: Da·ni·el (3)
- Heterograma de 6 lletres (adeiln)
- Anagrama: alendí
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- ↑ En aquest nom, Dan és paraula acabada en i, ja que li donà un caràcter possessiu: «La Justícia de...».
- ↑ De l'hebreu: אֵל, que originalment s'utilitzà per denominar a la divinitat principal del panteó ugarític, el déu El’, i que més tard fou utilitzada per diferents pobles del Llevant mediterrani, o bé per referir-se a qualsevol divinitat, o per incloure-la en els noms de moltes divinitats de la regió, entre elles Elohim, Baal i Alá.
- ↑ Santoral català
Anglès[modifica]
- Etimologia: Del grec antic Δᾱνῑήλ (Dānīḗl), de l’hebreu דָּנִיֵּאל (daniyél, «Déu és el meu jutge»).
Nom propi[modifica]
Daniel
- (bíblic) Daniel, profeta i llibre de l’Antic Testament.
- Prenom masculí, equivalent al català Daniel.
- Cognom d’origen patronímic
Relacionats[modifica]
Basc[modifica]
Nom propi[modifica]
Daniel anim.
- Prenom masculí, equivalent al català Daniel.
Declinació[modifica]
Nom propi animat en consonant
| ||||||||||||||||||||||||||||||||