Caín

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Cain, Caïn


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kəˈin/, occidental /kaˈin/
  • Rimes: -in
  • Etimologia: Nom bíblic, del llatí Cain provinent de l'hebreu קַיִן ‎(qayin, «artesà»).

Nom propi[modifica]

Caín m.

  1. Primer fill d'Adam i Eva, que va matar el seu germà Abel, descrit en el Gènesi.

Variants[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Ca·ín (2)
  • Anagrames: caní, cian

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /kaˈin/, meridional \kaˈiŋ\
Americà: alt /k(a)ˈin/, baix \kaˈiŋ\, austral /kaˈin/

Nom Propi[modifica]

Caín m.

  1. Caín

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Ca·ín (2)