Caín

Potser volíeu: Cain, Caïn

Català

• Pronúncia: oriental /kəˈin/, occidental /kaˈin/
• Rimes: -in
• Etimologia: Nom bíblic, del llatí Cain provinent de l'hebreu קַיִן ‎(qayin, «artesà»).
• Anagrames: caní, cian

Nom propi

Caín m.

1. Primer fill d'Adam i Eva, que va matar el seu germà Abel, descrit en el Gènesi.

Variants

• Caïm

Derivats

• caïnià
• caïnita

Traduccions

Traduccions: Caín

• Alemany: Kain ^(de)
• Anglès: Cain ^(en)
• Basc: Kain ^(eu)
• Castellà: Caín ^(es)
• Eslovac: Kain ^(sk)
• Esperanto: Kaino ^(eo)
• Estonià: Kain ^(et)
• Finès: Kain ^(fi)
• Francès: Caïn ^(fr)
• Grec: Κάιν ^(el) ‎(Kain)
• Hebreu: קין ^(he)
• Italià: Caino ^(it)

• Llatí: Cain ^(la)
• Noruec: Kain ^(no)
• Occità: Caín ^(oc)
• Portuguès: Caim ^(pt)
• Retoromànic: Cain ^(rm)
• Romanès: Cain ^(ro)
• Rus: Каин ^(ru) ‎(Kain)
• Serbocroat: Kajin ^(sh)
• Suec: Kain ^(sv)
• Txec: Kain ^(cs)
• Ucraïnès: Каїн ^(uk) ‎(Kain)

Vegeu també

• Caín a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB

Castellà

• Pronúncia: /kaˈin/

Nom Propi

Caín m.

1. Caín