Biosca

Català

Escut de Biosca amb un ca

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/biˈɔs.kə/
Occidental:	nord-occidental /biˈɔs.ka/
	valencià /biˈɔs.ka/, /biˈɔs.kɔ/

• Rimes: -ɔska
• Etimologia: D’origen preromà incert, probablement de la família ibero-bascònica, afí al basc modern bihotz ‎(‘cor’) amb algun derivat amb el sentit de «descoratjador, arraulit, desemparat», i a l’ibèric biuŕbi ‎(). El símbol parlant és un gos per la terminació ca.

Nom propi

Biosca

1. Municipi de la Segarra situat entre Solsona i Guissona, entre Calaf i Ponts.
2. Cognom

Derivats

• bioscà (gentilici)

Miscel·lània

• Síl·labes: Bi·os·ca (3)
• Heterograma de 6 lletres (abcios)
• Anagrama: cobais

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat