Anna

Català

• Pronúncia: oriental /ˈan.nə/, occidental /ˈan.na/
• Etimologia: Prenom: del llatí Anna ‎(«Anna»), del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l’hebreu antic חנה ‎(Hānnah). Municipi: de l'àrab Yanna, «horta».
• Anagrama: nana

Nom propi

Anna f.

1. Prenom femení
2. (geografia) Municipi valencià de la Canal de Navarrès.

Gentilicis

anner, anners, annera, anneres

Traduccions

Prenom femení

• Anglès: Ann ^(en), Anne ^(en)
• Basc: Ane ^(eu)
• Castellà: Ana ^(es)

• Danès: Anne ^(da)
• Francès: Anne ^(fr), Anna ^(fr)
• Gallec: Ana ^(gl)

Vegeu també

• Anna a la Viquipèdia
• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, p. 27. ISBN 978-84-96863-94-1.

Alemany

• Pronúncia: /ˈʔana/

  àudio

• Etimologia: Del llatí Anna

Nom propi

Anna

1. Prenom femení, equivalent al català Anna.

Variants

• Anette, Anika, Anita, Anja, Anke, Anne, Anneli, Annelie, Annette, Anni, Annika, Anny, Antje

Francès

• Etimologia: Del llatí Anna ‎(«Anna»); de l’hebreu antic.

Nom propi

Anna f.

1. Prenom femení, equivalent al català Anna.

Variants

• Anne

Vegeu també

• G. Beleze, Dictionnaire des noms de baptême, Hachette, París, 1863, pp. 27