Anna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈan.nə/, occidental /ˈan.na/
• Rimes: -anna
• Etimologia: Prenom: del llatí Anna ‎(‘Anna’), del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hānnah) relacionat amb חַנּוּן ‎(khanún, ‘clement, misericordiós’).
• Etimologia: Municipi: de l'àrab جَنَّة ‎(janna, ‘horta’).

Nom propi

Anna f.

1. Prenom femení

Variants

• Aina

Traduccions

Prenom femení

• Alemany: Anna ^(de) f.
• Anglès: Ann ^(en) f., Anne ^(en) f., Anne ^(en) f.
• Àrab: آنا ^(ar) f.
• Armeni: Աննա ^(hy) f. ‎(Annà)
• Basc: Ane ^(eu) f.
• Bretó: Anna ^(br) f.
• Castellà: Ana ^(es) f.
• Danès: Anne ^(da) f.
• Emilianoromanyès: Anna ^(eml) f.
• Eslovac: Anna ^(sk) f.
• Eslovè: Anna ^(sl) f.
• Esperanto: Anno ^(eo) f., Anna ^(eo) f., Ana ^(eo) f., Anjo ^(eo) f. (hipocorístic)
• Estonià: Anna ^(et) f.
• Feroès: Anna ^(fo) f.
• Finès: Anna ^(fi) f.
• Francès: Anne ^(fr) f., Anna ^(fr) f.
• Gallec: Ana ^(gl) f.
• Georgià: ანა ^(ka) f. ‎(ana)
• Grec: Άννα ^(el) f. ‎(Anna)
• Hongarès: Anna ^(hu) f.
• Islandès: Anna ^(is) f.
• Italià: Anna ^(it) f.
• Japonès: アンナ ^(ja) f. ‎(anna)
• Letó: Anna ^(lv) f.
• Llatí: Anna ^(la) f.
• Luxemburguès: Anna ^(lb) f.
• Neerlandès: Anna ^(nl) f.
• Noruec: Anna ^(no) f.
• Polonès: Anna ^(pl) f.
• Suec: Anna ^(sv) f.
• Tai: แอนนา ^(th) f.
• Txec: Anna ^(cs) f.
• Xinès: 安娜 ^(zh) f. ‎(ānnuó)

Nom propi

Anna f.

1. Municipi valencià de la Canal de Navarrès .

Derivats

• anner

Miscel·lània

• Síl·labes: An·na (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)
• Anagrama: nana

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Cerca Q666578 a Wikidata
• Obres de referència: DCVB, OnCat
• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia. 2009. Barcelona: Edicions 62, p. 27. →ISBN.

Alemany

• Pronúncia ^(AFI): /ˈʔana/ àudio ^ⓘ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí Anna

Nom propi

Anna

1. Prenom femení, equivalent al català Anna.

Variants

• Anette, Anika, Anita, Anja, Anke, Anne, Anneli, Annelie, Annette, Anni, Annika, Anny, Antje

Francès

• Etimologia: Del llatí Anna ‎(‘Anna’); de l’hebreu antic.

Nom propi

Anna f.

1. Prenom femení, equivalent al català Anna.

Variants

• Anne

Vegeu també

• G. Beleze, Dictionnaire des noms de baptême, Hachette , París, 1863, pp. 27