Anna

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈan.nə/, occidental /ˈan.na/
  • Rimes: -anna
  • Etimologia: Prenom: del llatí Anna ‎(«Anna»), del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l’hebreu antic חנה ‎(Hānnah). Municipi: de l'àrab Yanna, «horta».

Nom propi[modifica]

Anna f.

  1. Prenom femení

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom propi[modifica]

Anna f.

  1. Municipi valencià de la Canal de Navarrès.

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: An·na (2)
  • Anagrama: nana

Vegeu també[modifica]


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈʔana/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí Anna

Nom propi[modifica]

Anna

  1. Prenom femení, equivalent al català Anna.

Variants[modifica]


Francès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí Anna ‎(«Anna»); de l’hebreu antic.

Nom propi[modifica]

Anna f.

  1. Prenom femení, equivalent al català Anna.

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • G. Beleze, Dictionnaire des noms de baptême, Hachette, París, 1863, pp. 27