Ana

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ana, anà, àná, āna, Āna, aṇa, āṇā


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈa.nə/, occidental /ˈa.na/
  • Rimes: -ana
  • Etimologia: Vegeu Anna.

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. forma alternativa de Anna

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f. anim.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Basc
[modifica]

Nom propi[modifica]

Ana f. anim.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Declinació[modifica]


Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada a l'Elhuyar Hiztegia sobre Ana


Castellà
[modifica]

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: A·na (2)

Vegeu també[modifica]


Eslovè
[modifica]

  • Pronúncia: /àːna/
  • Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Vegeu també[modifica]


Finès
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /'a.na/
  • Àudio:
(fitxer)

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: A·na (2)

Vegeu també[modifica]


Gallec
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈa.na/
  • Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: A·na (2)

Vegeu també[modifica]


Lituà
[modifica]

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Monégasque
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: De l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.


Palenquero
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈa.na/
  • Etimologia: Del castellà Ana, del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.
    Malia ku Ana ta etulé aí kasa Bitto.
    La Maria i l'Anna estudien a can Víctor.


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈa.na/
  • Etimologia: De l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.
  2. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Joana.

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: A·na (2)


Portuguès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɐ̃.nɐ/ (Brasil), /ˈɐ.nɐ/ (Portugal)
  • Etimologia: Del galaicoportuguès Ana, del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: A·na (2)

Vegeu també[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Àudio:
(fitxer)

Nom propi[modifica]

Ana f. ‎(genitiu Anei, datiu Anei)

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Vegeu també[modifica]


Serbocroat
[modifica]

  • Pronúncia: /âna/, /ǎːna/
  • Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ȁna/Ána f. ‎(ciríl·lic А̏на o А́на)

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: A·na (2)


Suec
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: De l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Taroko
[modifica]

  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.


Vènet
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈa.na/
  • Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi[modifica]

Ana f.

  1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: À·na (2)