Amata

Potser volíeu: amata

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈma.tə/, occidental /aˈma.ta/
• Rimes: -ata
• Etimologia: Del llatí Amāta.

Nom propi

Amata

1. (mitologia romana) Esposa de Llatí, mare de Lavínia.

Miscel·lània

• Síl·labes: A·ma·ta (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈmaː.ta/
• Etimologia: Del llatí Amāta.

Nom propi

Amata f.

1. Prenom femení, equivalent al català Amada.

Relacionats

• Amato m.

Miscel·lània

• Síl·labes: A·mà·ta (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en italià

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈmaː.ta/
• Etimologia: De amata.

Nom propi

Amāta f. ‎(genitiu Amātae)

1. (mitologia romana) Amata
2. Prenom femení, equivalent al català Amada.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Amāta	-
Vocatiu	Amāta	-
Acusatiu	Amātam	-
Genitiu	Amātae	-
Datiu	Amātae	-
Ablatiu	Amātā	-

Relacionats

• Amatus m.

Descendents

• Castellà: Amada
• Català: Amada
• Francès: Aimée, Ame, Amée
• Italià: Amata

Vegeu també

• G. Beleze, Dictionnaire des noms de baptême, Hachette, Paris, 1863, pp. 12 i 19