Vés al contingut

Amata

De Viccionari
Potser volíeu: amata

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈma.tə/, occidental /aˈma.ta/
  • Rimes: -ata
  • Etimologia: Del llatí Amāta.

Nom propi[modifica]

Amata

  1. (mitologia romana) Esposa de Llatí, mare de Lavínia.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: A·ma·ta (3)

Vegeu també[modifica]

Italià[modifica]

  • Pronúncia: /aˈmaː.ta/
  • Etimologia: Del llatí Amāta.

Nom propi[modifica]

Amata f.

  1. Prenom femení, equivalent al català Amada.

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: A·mà·ta (3)

Vegeu també[modifica]

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /aˈmaː.ta/
  • Etimologia: De amata.

Nom propi[modifica]

Amāta f. ‎(genitiu Amātae)

  1. (mitologia romana) Amata
  2. Prenom femení, equivalent al català Amada.

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Amāta -
Vocatiu Amāta -
Acusatiu Amātam -
Genitiu Amātae -
Datiu Amātae -
Ablatiu Amātā -


Relacionats[modifica]

Descendents[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • G. Beleze, Dictionnaire des noms de baptême, Hachette, Paris, 1863, pp. 12 i 19