Vés al contingut

Adolfo

De Viccionari

Castellà

[modifica]
Peninsular: \aˈðol.fo\
Americà: alt /aˈdol.f(o)/, baix \aˈðol.fo\

Nom propi

[modifica]

Adolfo m.

  1. Prenom masculí d’origen germànic, equivalent al català Adolf.

Variants

[modifica]

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: A·dol·fo (3)

Vegeu també

[modifica]

Cebuà

[modifica]
  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: Del castellà Adolfo, del llatí Adolphus o Adolfus, de Adalulfus, de l'alt alemany antic Adalwolf, del protogermànic *Aþalawulfaz ‎(literalment «llop noble»).

Nom propi

[modifica]

Adolfo m.

  1. Prenom masculí d’origen germànic, equivalent al català Adolf.
  2. Cognom d’origen germànic

Vegeu també

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia(i): /aˈdɔl.fo/, /aˈdol.fo/
  • Etimologia: Del llatí Adolphus o Adolfus, de Adalulfus, de l'alt alemany antic Adalwolf, del protogermànic *Aþalawulfaz ‎(literalment «llop noble»).

Nom propi

[modifica]

Adolfo m.

  1. Prenom masculí d’origen germànic, equivalent al català Adolf.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: A·dòl·fo (3)
  • Síl·labes: A·dól·fo (3)

Vegeu també

[modifica]

Portuguès

[modifica]
  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: Del llatí Adolphus o Adolfus, de Adalulfus, de l'alt alemany antic Adalwolf, del protogermànic *Aþalawulfaz ‎(literalment «llop noble»).

Nom propi

[modifica]

Adolfo m.

  1. Prenom masculí d’origen germànic, equivalent al català Adolf.

Vegeu també

[modifica]