-tor

Potser volíeu: tor, Tor

Llatí

• Etimologia: Del protoindoeuropeu -tōr, que té un cognat en grec antic -τωρ, present per exemple en δώτωρ ‎(dṓtōr, «donador»).

Sufix

-tor

1. El qui fa l'acció

   Ex.: cantor,

2. El qui fa servir un instrument

   Ex.: gladiator

Nota d'ús

Presenta la forma -sor quan s'uneix a verbs de la tercera conjugació verbs amb lexema acabat en: -t-, -d-, -rg-, -ll-, -rr-.

Descendents

Anglès: -or Català: -dor Castellà: -dor Francès: -teur

Italià: -tore Portuguès: -dor Romanès: -tor