σύν

Potser volíeu: σύν-

Grec antic

• Pronúncia: /sýn/ (s. V aC), /sin/ (s. XV dC)
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *sem- ‎(«un, unificat»).

Preposició

σύν ‎(sýn)

1. amb
2. alhora

Adverbi

σύν ‎(sýn)

1. ensems, juntament

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.902-905