γλωσσίς

Grec antic

• Pronúncia: /ˈɡlɔːs.sís/ (s. V aC), /ˈɣlosˈsis/ (s. IV dC)
• Etimologia: De γλῶσσᾰ ‎(glôssa, «llengua»).

Nom

γλωσσίς ‎(glōssís) f. ‎(genitiu γλωσσῐ́δος)

1. glotis, nou
2. canya d'un instrument de vent
3. ocell colltort
4. llaçada de la sabata, nus

Variants

• γλωττίς ‎(glōttís)