αὔω

Grec antic

• Pronúncia: /ǎu̯.ɔː/ (s.V aC), /ˈa.βo/ (s.IV dC)
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *au̯es- ‎(«brillar»).

Verb

αὔω ‎(aúō)

1. encendre

   «ἵνα μή ποθεν ἄλλοθεν αὔοι» (Homer, Odissea, 5,490)

   hína mḗ pothen állothen aúoi

   (afegiu la traducció en català)

2. cridar

   «κέκλετ᾽ ἀΰσας» (Homer, Ilíada, 4.508)

   kéklet᾽ aÿ́sas

   (afegiu la traducció en català)

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.87