vituperi
Potser volíeu: vituperí
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /bi.tuˈpɛ.ɾi/, balear /vi.tuˈpɛ.ɾi/ Occidental: nord-occidental /bi.tuˈpɛ.ɾi/ valencià /vi.tuˈpɛ.ɾi/, /bi.tuˈpɛ.ɾi/
- Rimes: -ɛɾi
- Etimologia: Del llatí vituperium, de vituperō («blasmar»), segle XIV. Doblet de jutipiri i de putiferi.
Nom[modifica]
vituperi m. (plural vituperis)
Verb[modifica]
vituperi
- (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vituperar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vituperar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vituperar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vituperar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: vi·tu·pe·ri (4)
Vegeu també[modifica]
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Doblets en català
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes