vindex

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɪn.dɛks/
• Etimologia: De vīs i dicō.

Nom

vindex m. ‎(genitiu vindicis)

1. demandant, reclamant

   «vindex ab eo, quod vindicat, quominus is, qui prensus est, ab aliquo teneatur» ()

   El demandant reclama no se retingut per allò que se li acusa.

2. garant, representant, defensor, protector

   «audita vox una vindex libertatis» ()

   Sentida aquesta veu, que és el garant de la llibertat.

3. venjador

   «Furiae deae… vindices facinorum et scelerum» ()

   Les Fúries...venjadores dels crims i delictes.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vindex	vindicēs
Vocatiu	vindex	vindicēs
Acusatiu	vindicem	vindicēs
Genitiu	vindicis	vindicum
Datiu	vindicī	vindicibus
Ablatiu	vindice	vindicibus