versàtil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bərˈsa.tiɫ/, balear /vəɾˈsa.tiɫ/
Occidental:	nord-occidental /berˈsa.tiɫ/
	valencià /veɾˈsa.tiɫ/, /beɾˈsa.tiɫ/

• Etimologia: Del llatí versatile.

Adjectiu

versàtil inv. ‎(plural versàtils)

1. Capaç de ser girat.
2. D'usos múltiples.
3. (especialment política) Que canvia constantment de bàndol.
4. (sexualitat) Dit de l'home que, en la penetració anal amb d'altres, tant pot penetrar com deixar-se penetrar.

   «Em pots follar. M'encanta que em follin. I si vols després et follo jo. Soc versàtil. Però em sembla que em posarà més que em follis tu. Esclar, que potser no en seràs capaç.» (Guillem Clua, Smiley, pàg. 60, maig 2021)

Sinònims

• [2] multiús, multiusos
• [3] (col·loquial, ofensiu) bipolar

Relacionats

• [4] actiu, passiu

Traduccions

sexual

• Anglès: versatile ^(en)
• Àrab: مُبَادِل‎ ^(ar)
• Castellà: versátil ^(es) m., universal ^(es) m. (rar)
• Francès: versatile ^(fr) m., auto-reverse ^(fr) m. (rar)
• Gallec: versátil ^(gl) m.
• Hebreu: וֶרְסָטִילִי‎ ^(he) m., וֶרְס'‎ ^(he) m. (abreujat)
• Interlingua: versatile ^(ia)
• Japonès: リバ ^(ja) ‎(riba), 回 ^(ja)
• Portuguès: versátil ^(pt) m., relativo ^(pt) m. (rar)
• Tai: โบ๊ท ^(th)
• Turc: aktif-pasif ^(tr), ap ^(tr) (abreujat)
• Xinès: 0.5 ^(zh) ‎(0.5) (col·loquial)

Nom

versàtil m. ‎(plural versàtils)

1. (sexualitat) Home versàtil.

Miscel·lània

• Síl·labes: ver·sà·til (3)
• Heterograma de 8 lletres (aeilrstv)
• Anagrama: travelis

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Termcat