véngui
Català[modifica]
Verb[modifica]
véngui
- (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir
- (balear, alguerès) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir
- (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir
Variants[modifica]
- vengui (verb vendre, ortografia del 2016)
- : L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: vén·gui (2)
- Heterograma de 6 lletres (eginuv)
- Anagrama: vingué