unires
Català[modifica]
Verb[modifica]
unires
- (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de unir
- (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: u·ni·res (3)
- Heterograma de 6 lletres (einrsu)
- Anagrames: enrius, reunís, ruïnes, unir-se
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
unires