unira

Potser volíeu: unirà

Català

Verb

unira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·ra (3)
• Anagrames: nariu, ruïna, urani

Català antic

Verb

unira

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de unir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de unir