trumfe

Català

Verb

trumfe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trumfar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trumfar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trumfar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trumfar

Miscel·lània

• Síl·labes: trum·fe (2)
• Heterograma de 6 lletres (efmrtu)
• Anagrames: furtem, trufem