truculentus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /trʊ.kʊˈlɛn.tʊs/
• Etimologia: De trux.

Adjectiu

truculentus m., truculenta f., truculentum n.

1. salvatge, ferotge

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	truculentus	truculenta	truculentum		truculentī	truculentae	truculenta
Vocatiu	truculente	truculenta	truculentum		truculentī	truculentae	truculenta
Acusatiu	truculentum	truculentam	truculentum		truculentōs	truculentās	truculenta
Genitiu	truculentī	truculentae	truculentī		truculentōrum	truculentārum	truculentōrum
Datiu	truculentō	truculentae	truculentō		truculentīs
Ablatiu	truculentō	truculentā	truculentō		truculentīs