trosse

Català

Verb

trosse

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trossar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trossar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trossar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trossar

Miscel·lània

• Síl·labes: tros·se (2)
• Anagrames: estors, ostres, restos, rostes, sostre, tesors, tresos