supere

Potser volíeu: superé

Català

Verb

supere

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de superar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb superar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb superar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb superar

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pe·re (3)
• Anagrama: Perseu

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.pɛ.rɛ/

Adjectiu

supere

1. vocatiu masculí singular de superus