sobrepuge

Català

Verb

sobrepuge

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sobrepujar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sobrepujar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sobrepujar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb sobrepujar

Variants

• [1] sobrepujo, sobrepugi, sobrepuig
• [2] sobrepugi
• [3] sobrepugi
• [4] sobrepugi

Miscel·lània

• Síl·labes: so·bre·pu·ge (4)