signe

De Viccionari
Potser volíeu: SIGNE, signé


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈsiŋ.nə/
Occidental:  nord-occidental /ˈsiŋ.ne/, valencià /ˈsiɡ.ne/
  • Rimes: -iɡne
  • Homòfons: cigne, signa
  • Etimologia: Del llatí signum ‎(«insígnia, marca, allò que hom segueix»), segle XIV. Doblet de seny.

Nom[modifica]

signe m. ‎(plural signes)

  1. Dibuix esquemàtic o simplificat que representa alguna cosa acceptada per la comunitat.
  2. Fenomen que observat per un metge serveix per identificar una malaltia.
    Aquesta mena de tos és signe de diftèria.
  3. Símbol emprat en matemàtica per identificar una operació.
    El signe de la suma.

Sinònims[modifica]

senyal

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

signe

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de signar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb signar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb signar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb signar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sig·ne (2)
  • Anagrama: genis

Vegeu també[modifica]