rumie

Català

Verb

rumie

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rumiar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rumiar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rumiar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rumiar

Variants

• [1] rumio, rumiï, rumii
• [2] rumiï, rumio
• [3] rumiï, rumio
• [4] rumiï

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·mi·e (3)
• Anagrama: mireu