populus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɔ.pʊ.lʊs/
• Etimologia: [1,2] Del protoitàlic *poplos («exèrcit»), forma reiterada del protoindoeuropeu *ple- («ocupació, assentament humà»). [3] Del protoindoeuropeu *pa(m)p- («unflar, créixer»).

Nom

populus m. ‎(genitiu populī)

1. nació, poble

   Amicitiam populi Romani sibi ornamento et praesidio, non detrimento esse oportere, atque se hac spe petisse.—(traducció: «Que l'amistat del poble romà sigui mostra d'ornament i de garantia, no un detriment, i que sigui volguda amb esperança.»)

2. gent, ciutadans
3. pollancre, àlber

   Populi tria genera: alba ac nigra et quae Libyca appellatur.—(traducció: «Se'n coneixen tres tipus de pollancre: l'àlber, el negre i el trèmol.»)

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	populus	populī
Vocatiu	popule	populī
Acusatiu	populum	populōs
Genitiu	populī	populōrum
Datiu	populō	populīs
Ablatiu	populō	populīs