polleguera
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /pu.ʎəˈɣe.ɾə/, occidental /po.ʎeˈɣe.ɾa/
- Rimes: -eɾa
- Etimologia: Derivat de pollicaria, derivat de pollicaris («com el dit polze»), segle XV.
Nom[modifica]
polleguera f. (plural pollegueres)
- Eix sobre del qual descansa i es mouen les portes.
- En les campanes el piu o tenidor.
- Allò que serveix de recolzament i sosteniment a una altra cosa.
Compostos i expressions[modifica]
- Treure de polleguera: treure les coses del seu centre o del seu natural curs o estat.
- Sortir de polleguera: procedir algú sense regla en les seves operacions.
- Sortir de polleguera: excedir-se del mode acostumat i conforme al geni, condició o estat, especialment per ímpetu d'alguna passió.
Variants[modifica]
- (arcaismes) pollaguera
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Eix de les portes
Treure de polleguera
- Castellà: sacar de quicio
- Llatí: rerum statum innovare
Sortir de polleguera, procedir
- Castellà: salir de compás
- Llatí: modum excedere
Sortir de polleguera, excedir-se
- Castellà: salir de sus casillas
- Llatí: exardescere
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: po·lle·gue·ra (4)
Vegeu també[modifica]
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot