polires
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /puˈɫi.rəs/ balear /poˈɫi.rəs/, /puˈɫi.rəs/ Occidental: /poˈɫi.res/
Verb[modifica]
polires
- (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de polir
- (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir
Variants[modifica]
- [1] poligueres
- [2] poliguesses, poligueres, polissis, polisses
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: po·li·res (3)
- Heterograma de 7 lletres (eiloprs)
- Anagrama: polir-se