orine

Català

Verb

orine

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orinar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb orinar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb orinar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb orinar

Variants

• [1] orino, orini, orín
• [2] orini, orino
• [3] orini, orino
• [4] orini

Miscel·lània

• Anagrames: nieró, oïren, renoi