oriente
Català[modifica]
Verb[modifica]
oriente
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orientar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb orientar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb orientar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb orientar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: o·ri·en·te (4)
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /oˈɾjen.te/, meridional \oˈɾjeŋ.te\
- Americà: alt /oˈɾjen.t(e)/, baix \oˈɾjeŋ.te\, austral /oˈɾjen.te/
Nom[modifica]
oriente m. (plural orientes)
Sinònims[modifica]
Relacionats[modifica]
Verb[modifica]
oriente
- primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb orientar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb orientar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb orientar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oriente
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Substantius masculins en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes