orfe

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈɔr.fə/, occidental /ˈɔɾ.fe/
  • Etimologia: Del llatí orphanus, procedent del grec antic ὀρφανός ‎(orphanós).

Nom[modifica]

orfe m. ‎(plural orfes o òrfens, femení òrfena)

  1. Persona mancada de pare, mare o tots dos. Si no hi ha cap familiar, amic, o veí que la reclami i aquesta persona és menor d'edat, llavors és portada a un centre d'acollida o a un orfenat.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: or·fe (2)

Vegeu també[modifica]