amic

Català

• Pronúncia: or. /əˈmik/, n-occ. /aˈmik/
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Anagrames: camí, cima, mica.
• Rimes: les acabades en -ic

Nom

Accepcions

a·mic m.

	singular	plural
masculí	amic	amics
femení	amiga	amigues

1. que té amistat
2. aficionat o inclinat a alguna cosa
3. amant

Traduccions

    amic [1] (que té amistat)

Anglès: friend (en) Castellà: amigo (es) m. Francès: ami (fr)

Italià: amico (it) Llatí: amicus (la) Tahitià: hoa (ty), taio (ty), tau'a (ty)

    amic [2] (aficionat a alguna cosa)

Anglès: fond (en) Castellà: amigo (es) m. Francès: amateur (fr)

Italià: amico (it) Llatí: amicus (la)

    amic [3] (amant)

Anglès: friend (en) Castellà: amigo (es) m. Francès: petit ami (fr), copain (fr)

Llatí: pellex (la)

    llengua de signes

Adjectiu

Accepcions

a·mic m.

	singular	plural
masculí	amic	amics
femení	amiga	amigues

1. que té amistat
2. aficionat o inclinat a alguna cosa

Traduccions

    amic [1] (que té amistat)

Anglès: friendly (en), fond (en) Castellà: amigo (es) m. Francès: ami (fr), amateur (fr)

Italià: amico (it) Llatí: amicus (la)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre amic
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre amic