opugnara

Potser volíeu: opugnarà

Català

Verb

opugnara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb opugnar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb opugnar

Variants

• [1] opugnés, opugnàs
• [2] opugnés, opugnàs

Miscel·lània

• Síl·labes: o·pug·na·ra (4)
• Anagrama: apugonar