ocorrés

Potser volíeu: ocorres

Català

Verb

ocorrés

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ocórrer
2. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ocórrer

Variants

• [1] ocorrera, ocorregués, ocorreguera
• [2] ocorrera, ocorregués, ocorreguera

Miscel·lània

• Anagrama: escorro