oís

De Viccionari
Potser volíeu: ois, oïs


Català
[modifica]

Oriental:  central /uˈis/
balear /oˈis/, /uˈis/
Occidental:  /oˈis/
  • Rimes: -is
  • Etimologia: Variant de uís.

Nom[modifica]

oís m. ‎(plural oïssos)

  1. (mallorquí) esternut

Verb[modifica]

oís

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb oir
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb oir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·ís (2)
  • Anagrama: Sió

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /oˈis/, meridional /oˈih/
Americà: alt /oˈis/, baix /oˈih/, austral /oˈis/

Verb[modifica]

oís

  1. segona persona del plural (vosotros, vosotras) del present d’indicatiu del verb oír

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·ís (2)
  • Anagrames: iso-, ISO