multus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmʊɫ.tʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu mel- ‎(«amuntegar»).

Adjectiu

multus m., multa f., multum n. ‎(comparatiu plūs, superlatiu plūrimus)

1. molt

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	multus	multa	multum		multī	multae	multa
Vocatiu	multe	multa	multum		multī	multae	multa
Acusatiu	multum	multam	multum		multōs	multās	multa
Genitiu	multī	multae	multī		multōrum	multārum	multōrum
Datiu	multō	multae	multō		multīs
Ablatiu	multō	multā	multō		multīs