moco
Potser volíeu: mocó
Català[modifica]
Verb[modifica]
moco
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mocar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mocar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mocar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: mo·co (2)
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈmo.ko/
- Americà: alt /ˈmo.k(o)/, baix /ˈmo.ko/
Nom[modifica]
moco m. (plural mocos)
Derivats[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
- no ser moco de pavo: ser important
Relacionats[modifica]
Verb[modifica]
moco
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre moco
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Substantius masculins en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes