mirallege

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

mirallege

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mirallejar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mirallejar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mirallejar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mirallejar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mi·ra·lle·ge (4)
  • Anagrama: llegaríem