minve
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈmim.bə/, balear /ˈmiɱ.və/ Occidental: nord-occidental /ˈmim.be/ valencià /ˈmiɱ.ve/, /ˈmim.be/
Adjectiu[modifica]
minve m. (femení minva, plural invariable minves)
- (antic) mancat
- (antic) mínim
- (femení, obsolet, mallorquí) afollada (sense llet)
- Aquesta ovella és minva, només té llet a una mama.
Verb[modifica]
minve
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de minvar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb minvar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb minvar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb minvar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Categories:
- Mots en català documentats des del segle XIII
- Adjectius en català
- Termes obsolets en català
- Mallorquí
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes