minges

Vegeu també: mingés

Català

• Pronúncia: occ. /ˈmiɲ.dʒ͡es/

Forma verbal

min·ges (infinitiu: minjar)

1. Segona persona del singular del present d'indicatiu del verb minjar:

   [Tu] minges.

2. Segona persona del singular del present de subjuntiu del verb minjar:

   [Que tu] mingis o minges; [tu] no mingis o minges.

Sinònims

• menges