menege
Català[modifica]
Verb[modifica]
menege
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menejar
- (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menejar
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menejar
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menejar