marranege

Català

Verb

marranege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marranejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marranejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marranejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marranejar

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ra·ne·ge (4)
• Anagrames: arengarem, arengàrem, margenaré