manes
Potser volíeu: manés
Català[modifica]
Verb[modifica]
manes
- segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de manar
- (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb manar
Miscel·lània[modifica]
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
manes m. f. pl.
- forma plural de man
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ma·nes (2)
Llatí[modifica]
Nom[modifica]
mānēs m. (genitiu mānum)
- esperits dels morts
- esperits benefactors
- deïficació dels avantpassats
- inframón
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | - | mānēs |
Vocatiu | - | mānēs |
Acusatiu | - | mānēs |
Genitiu | - | mānum |
Datiu | - | mānibus |
Ablatiu | - | mānibus |
Verb[modifica]
manēs
- segona persona singular del present d'indicatiu actiu de maneō
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia