llustre

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʎus.tɾə/, occidental /ˈʎus.tɾe/
  • Etimologia: [1] De l'italià lustro, de lustrare ‎(«llustrar»).
  • Etimologia: [2] Del llatí lūstrum ‎(«hora en què es feia un sacrifici expiatori cada cinc anys»), segle XV. Doblet de lustre.

Nom[modifica]

llustre m. ‎(plural llustres)

  1. Brillantor d'una cosa.
  2. Substància o procés aplicada per a fer brillar quelcom.
  3. (figurat) esplendor

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

llustre m. ‎(plural llustres)

  1. crepuscle

Variants[modifica]

Verb[modifica]

llustre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llustrar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llustrar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llustrar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llustrar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]