llengua comuna
Català[modifica]
Nom[modifica]
llengua comuna f. (plural llengües comunes)
- Llengua originària d’una família lingüística.
- Varietat d’una llengua de caràcter unitari supradialectal.
- «La cancelleria imperial tendí a crear una llengua comuna compresa a tots els països del seu domini. Aquesta llengua, sancionada en els medis protestants pels escrits de Luter, esdevingué l'alemany literari.» (Jordi Ventura i Subirats, Les llengües europees, 1963)
- Llengua ordinària i planera del comú de la gent.
- «La llengua literària és sempre una reacció contra la llengua comuna, massa grollera, i es fixa gràcies a l'esforç combinat dels literats i dels gramàtics.» (Manuel Sanchis Guarner, Gramàtica valenciana, 1950)
Sinònims[modifica]
- (llengua originària) llengua mare
- (varietat supradialectal) koiné
- (llengua ordinària) llengua vulgar
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Anglès: common language (en)
- Castellà: lengua común (es) f.
- Francès: langue commune (fr) f.