llengua

Català

• Pronúncia: or. /ˈʎɛŋ.ɡwə/, occ. /ˈʎɛŋ.ɡwa/

Col·loquialment: /ˈʎɛŋ.ɡə/, /ˈʎeŋ.ɡə/, /ˈʎeŋ.ɡwɛ/, /ˈʎeŋ.ɡo/, /ˈʎeŋ.ɡu/

Nom

Accepcions

llengua f (pl.: llengües)

1. Idioma.
2. Llenguatge (ús impropi).
3. Òrgan cartilaginós de la boca que permet articular determinats sons i percebre el gust.
4. Entrada allargada.

Derivats

• bilingüe
• multilingüe
• lingüística
• llengot, llengota, llengotaire, llengotejar, llengoter

Compostos i expressions

• "No tenir pèls a la llengua": ser sincer i dir les coses directament.
• "Les males llengües": murmuracions.
• "Llengua morta": idioma extingit.
• "Treure la llengua": cansar-se molt, burlar-se d'algú.
• "Anar-se'n de la llengua": revelar un secret.
• "Mossegar-se la llengua": no dir el que es vol dir.

Sinònims

• idioma, llenguatge, parla, parlar.
• llenca, tira.

Traduccions

    llengua [1] (idioma)

Alemany: Sprache (de) f Anglès: language (en) Aragonès: luenga (an) f. Castellà: lengua (es), idioma (es) Cors: lingua (co) Danès: sprog (da) n. Eslovac: jazyk (sk) m. Eslovè: jezik (sl) Esperanto: lingvo (eo) Francès: langue (fr) f Gallec: linguaxe (gl) m. Hongarès: nyelv (hu)

Indonesi: bahasa (id) Italià: lingua (it) f Llengua de signes catalana (csc) Letó: valoda (lv) f. Neerlandès: taal (nl) f. Portuguès: idioma (pt) m. Romanx: linguatg (rm) Rus: язык (ru) Suahili: lugha (sw) Turc: dil (tr) Volapük: pük (vo)

    llengua [2] (llenguatge)

Castellà: lengua (es) f

    llengua [3] (òrgan de la boca)

Alemany: Zunge (de) f Anglès: tongue (en) Basc: mihi (eu) Castellà: lengua (es) f Eslovè: jezik (sl)

Francès: langue (fr) f Italià: lingua (it) f Llatí: lingua (la) Rus: язык (ru)

    llengua [4] (entrada allargada)

Castellà: lengua (es) f

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre llengua
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre llengua
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre llengua