justege
Català[modifica]
Verb[modifica]
justege
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de justejar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb justejar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb justejar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb justejar