improviso
Potser volíeu: improvisó
Català[modifica]
Verb[modifica]
improviso
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de improvisar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb improvisar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb improvisar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: im·pro·vi·so (4)
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: \im.pɾoˈβi.so\
- Americà: alt /im.pɾoˈbi.s(o)/, baix \im.pɾoˈβi.so\
- Rimes: -iso
- Etimologia: Del llatí improvīsus.
Adjectiu[modifica]
improviso m. (femení improvisa, plural masculí improvisos, plural femení improvisas)
Sinònims[modifica]
Derivats[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
Verb[modifica]
improviso
- primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb improvisar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: im·pro·vi·so (4)
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre improviso
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Adjectius en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 4 síl·labes