immiscuir-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /im.mis.kuˈir.sə/
balear /im.mis.kuˈiɾ.sə/, /im.mis.ku.irˈsə/
Occidental:  /im.mis.kuˈiɾ.se/

Verb[modifica]

immiscuir-se pron.

  1. (col·loquial) forma alternativa de immiscir-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: m'immiscueixo, s'immiscueix, ens immiscuïm

Notes[modifica]

  • Atestat des d’antic, l’ús no es va generalitzar fins al segle XIX per analogia amb el castellà inmiscuirse.
  • En l’àmbit literari es manté la forma etimològica immiscir-se. La forma immiscuir-se es considera una evolució anòmala i no és normativa.

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB