furgue

Català

Verb

furgue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de furgar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb furgar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb furgar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb furgar

Variants

• [1] furgo, furgui, furg
• [2] furgui, furgo
• [3] furgui, furgo
• [4] furgui

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·gue (2)
• Anagrama: grufeu