esdentegue

Català

Verb

esdentegue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esdentegar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esdentegar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esdentegar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esdentegar

Variants

• [1] esdentego, esdentegui, esdenteg
• [2] esdentegui
• [3] esdentegui
• [4] esdentegui